Archivado en: Futbol es pasión
J. Tejedor
Disculparán que, por una vez, el que firma se exprese en la otra de sus lenguas maternas, el catalán. Por acorde general del grupo de redactores de este blog, pactamos escribir nuestras intervenciones en castellano para dirigirnos a un público potenical más amplio, mas hoy me gustaría publicar algo que escribí hace tiempo y guardaba en el cajón de sastre.
Es una carta abierta que en su día mandé a Catalunya Radio y a la que Marc Negre y su equipo del “Tot gira” dedicaron un par de minutos para comentar, pues, en palabras del mismo conductor del programa, se quedaron todos “bastant frapats”. No sé si debo tomarme esto como un elogio o directamente fueron ellos quienes me tomaron por loco (lo comprenderán en cuanto vean el sectarismo desde el que está escrita esta carta abierta), pero no quisiera perder la oportunidad de publicarla en este blog del que soy partícipe.
Y qué mejor ocasión que la fecha de hoy, en que Ronaldinho ha recibido el alta médica y reaparecerá este jueves en casa ante el Villarreal en eliminatoria de copa o el domingo también en casa, como muy tarde. El contenido de la carta ilustra, simplemente, qué me gustaría decirle a Ronaldinho si tuviese la ocasió de debatir con él antes de su reaparición. Todos cuantos me conocen (y supongo que también cuantos me leen) saben de mi devoción por Ronaldinho, y en esta carta queda perfectamente plasmado. Así pues, sin más rodeos, les dejo con mi “Carta oberta a Ronaldinho”, no sin antes avisarles que está escrita desde la admiración y el profundo respeto que me inspira su figura.
“Estimat Ronnie,
No deixis que t’enfonsin. No podran amb tu. Ni la mort del teu pare, ni els crits de “mercenari” durant el teu últim Grenal, ni els mesos d’atur forçós abans de venir a Europa, ni la targeta vermella contra Anglaterra als quarts de final del Mundial 2002, ni l’ostracisme a què et va condemnar Luis Fernandez l’última temporada al PSG van poder esborrar el teu somriure. Tampoc deixis que ho aconsegueixin quatre desgraciats desagraïts que no saben apreciar tot el que has fet pel futbol en general i pel Barça en particular.
Recorda que vas arribar a ser el número u indiscutible gràcies a la humiltat, la lluita, l’esforç, les ganes i el sacrifici. Recupera’ls. Recupera també la teva millor forma física perquè les teves cames puguin respondre les ordres del teu cervell. Recupera aquella imaginació, aquella màgia capaç d’hipnotitzar, encandilar i meravellar milions de persones amb un sol gest. Recupera’t a tu mateix. Però, sobretot, recupera el teu somriure.
El somriure que t’ha caracteritzat sempre i mai no has perdut. El somriure de la il·lusió de l’infant que encara ets, una il·lusió que has encomanat a tothom que mai t’hagi sentit a prop. Una il·lusió que va fer recuperar el somriure a una afició deprimida i un equip submís a la misèria futbolística. El somriure que vas començar a perdre l’any passat, quan la relació amb la teva estimada pilota es va començar a torçar, potser perquè tu no vas estar a l’alçada de les expectatives que se t’havien imposat.
Però demostra-li que no tot està perdut. Torna-la a acariciar amb tendresa, fes-la pujar fins a mantenir-la acomodada a la teva espatlla, prop de l’oïda i a tocar dels llavis. Llavors xiuxiueja-li com te l’estimes encara. Digues-li que no l’has oblidada, que no has pogut deixar de pensar en ella en tot aquest temps i que et desvius per recuperar el vostre idil·li. Torna-la a tractar bé, estigues per ella, i sentiràs com t’ofereix una altra oportunitat. Tots dos sabeu que vau ser molt feliços, però també sou conscients que la vostra història no pot acabar aquí. El millor del vostre conte de fades encara està per arribar, i quan decidiu tornar-ho a intentar aquí hi serem tots com a testimonis de luxe.
Fins i tot els que ara et dirigeixen els menyspreus més rotunds et tornaran a aplaudir, venerar i posar espelmes a la teva imatge el dia que juguem partits importants. Perquè en tornarem a jugar. Derbis contra el Madrid, partits decisius de lliga, finals europees, supercopes, mundialets… tornarem a lluitar com antany ho vam fer, i només si sabem tornar a patir, podrem tornar a vèncer. Però jo confio en tu, sé que treuras el geni que portes dins i tornaràs a dalt de tot, que és el teu lloc. Perquè, diguin el que diguin, siguis on siguis, vagis on vagis i facis el que facis, per a mi sempre vas ser, eres, ets, segueixes sent, seràs i seguiràs sent sempre el millor, el més gran.
Atentament,
J. Tejedor
PD:
Alça’t, alçat: obre les gàbies dels teus anys,
Alça’t i comença a volar!!
Alça’t, alça’t: és l’hora de seguir endavant:
ALÇA’T I TORNEM A VOLAR!!!
(Obrint Pas, Alça’t [Fragment])
